“Els contes de Kim Ae-ran són àgils, imprevisibles, emocionants i amb un sentit de l’humor que apareix de tant en tant, quan menys t’ho esperes. Què més es pot demanar?” Jordi Nopca

Corre, pare, corre! és un recull de contes que giren entorn del pare absent o que ha dimitit de la seva funció, des del pare que corre, com en el conte que dóna títol al recull, fins al que apareix per sorpresa a casa amb una bossa de mandarines. A la tradició coreana, la figura del pare té un paper molt important: és el centre de la família en una societat extremament patriarcal. Què passa, doncs, quan falta aquest pilar? Què els passa als fills quan els pares no fan de pares? Els contes de Kim Ae-ran en podrien ser la resposta, tot i que van més enllà i s’emmarquen en un univers simbòlic.

Descarregar dossier de premsa del llibre (edició en català)

Descargar dossier de prensa del libro (edición en castellano)

Amb humor i ironia, i també amb estranyesa, l’autora retrata els fracassos i les dificultats de la seva generació, la nascuda als anys vuitanta del segle XX, una generació que es va construint entre les restes de la tradició mentre intenta seguir el ritme d’una modernitat sense fre. Els relats d’Ae-ran ens acosten a un univers llunyà, el coreà, i alhora pròxim, el contemporani, perquè la precarietat laboral, la desestructuració familiar, els horaris laborals abusius, la manca d’habitatge i la solitud de les grans ciutats són comuns per a la majoria dels joves d’arreu del món, trist patrimoni de la globalització.

Kim Ae-ran penetra a la nit del seu món interior, il·luminant amb delicadesa aquests detalls invisibles, aquestes ferides i aquestes mancances que el construeixen. Té l’art de fer ressorgir aquests ínfims detalls, aquests petits esdeveniments oblidats, aquestes anècdotes que s’haurien pogut creure insignificants, i de restaurar-los amb tota la seva importància. En lloc de plànyer els seus personatges, Kim Ae-ran els dóna una vivesa especial: els desastres es pinten amb colors vius i resulten impossibles de no veure, ja que brillen davant del nas.

Es poden perdonar els pares dèbils i imperfectes?

Kim Ae-ran forma part de la nova generació d’autors que han renovat la literatura coreana, i ara els lectors catalans tenen l’oportunitat de gaudir per primer cop de la seva veu i la seva visió del món personalíssimes.

“Els lectors de Murakami hi retrobaran alguna de les atmosferes més inquietants del japonès. Paisatges despersonalitzats, d’àrea de servei perpètua, d’escala a l’aeroport. Aquí, però, la sensació de solitud és més gran. És una solitud urbana, que parteix del contrast de qui està sol malgrat la gran quantitat de relacions possibles que li ofereixen les multituds que l’envolten. Kim Aeran centra els seus relats en l’absència de la figura paterna en una cultura tan patriarcal com és la coreana. Són relats dominats per l’estranyesa. Ens sentim tan estranys entre els estranys que els habiten que ja no ens acaba estranyant res.” Màrius Serra