«Vet aquí aquesta ciutat que queia, però sempre es tornava a aixecar, que des dels romans es destruïa i es reconstruïa. i que generava tota mena d’espècimens peculiars, de criatures estranyes com el senyor vallès o com jo mateix…»

Seré el teu mirall narra la peripècia de Jaume Pedrol, un professor de literatura retirat que acaba treballant per atzar en una immobiliària fantasma. Al darrere d’aquesta empresa s’hi amaga una organització mafiosa, i el Jaume es veurà embolicat en les dèries d’uns personatges que actuen sobre la ciutat com si estiguessin per sobre del bé i del mal.

Entre els temes de ciutat que destaquen en la trama de Seré el teu mirall n’hi ha un que brilla per damunt de tots: les remuntes que afecten molts edificis històrics de Barcelona, especialment de l’Eixample i, de manera molt cridanera, sobre alguns edificis modernistes. El protagonista de la novel·la ha de barallar-se amb el caprici d’un arquitecte milionari amb mala consciència: durant el franquisme va dissenyar-ne una colla, de remuntes, i avui vol comprar-les i tirar-les a terra.

El context de la novel·la és el d’una Barcelona amb «síndrome d’abstinència» de grans esdeveniments, a la qual ja li queden lluny les Olimpíades i s’empesca el Fòrum de les Cultures. El 2003 la ciutat vivia immersa en la bombolla immobiliària i un procés de transformació urbanística decisiu, i durant aquell any s’hi van celebrar dues eleccions crucials: les municipals, que va revalidar Joan Clos, i les catalanes, que van donar com a resultat el pacte del primer Tripartit. Un moment que avui ja podem llegir amb prou perspectiva històrica.

Lluís-Anton Baulenas és un dels autors més importants de la novel·la catalana contemporània. Ho demostren, per exemple, la dotzena de premis que ha guanyat (entre els quals el Sant Jordi, el Crítica Serra d’Or, el Ramon Llull o el Prudenci Bertrana), i que hagi estat traduït a una dotzena de llengües.