L’Enric, el protagonista d’aquesta història, pensa que primer s’ha de viure i després, escriure. Als noranta, va anar provant totes les substàncies il·legals que hi havia al mercat fins que quasi hi va deixar la pell: van ser deu anys de viure entre drogues i rocanrol —però més aviat poc sexe. A poc a poc, va aconseguir canviar el vici per la bici. Llavors, va arribar el moment de l’escriure. Molts anys més tard, la Maria —una antiga companya de l’institut— és el fil que estira tota aquesta història, el fil, doncs que relliga aquest dietari divertit, irònic i fresc, que explica la baixada als inferns de l’Enric i el seu ascens al cim del millor que ens pot passar a tots plegats: poder continuar, encara que costi, vivint la vida.

Jordi Bonet-Coll va néixer a la Bisbal d’Empordà l’any 1969. Ha publicat un conjunt de relats (T’arriben les veus, premi de narració dels Premis Recull de Blanes de 1999), una novel·la curta (S’ha trencat alguna cosa, Premi Valldaura de Novel·la de l’any 2003) i un assaig biogràfic creatiu (El llibre del recuit, publicat per Edicions Sidillà l’any 2012). A més d’aquestes obres, l’any 2007 va escriure el guió del documental La Bisbal d’Empordà: 100 anys de ciutat, l’any 2011 va col·laborar en el llibre col·lectiu Tombes i lletres (també d’Edicions Sidillà) i l’any 2016 va guanyar el V Concurs de Microrelats que convoca la biblioteca de Barberà del Vallès.