Cada any, a la Festa del Premi Llibreter, es fa un homenatge a l’ofici, als i les llibreteres que fa més de 35 anys que exerceixen de llibreters.

Enguany l’homenatge ha estat per:

Emilia Barrios, Llibreria Els 4 Gats, de Sant Celoni

La Emilia Barrios va néixer a Saragossa on va passar la seva infància. Es va traslladar a Barcelona per estudiar Història de l’Art i des de llavors ja mostrava una gran afició per la literatura, la música clàssica i la cultura en general. Entre òperes, museus i llibres, la Maria Emilia va conèixer en Manel, que seria el seu company de vida i d’aficions, el qual l’ajudarà en tot moment a fer els seus somnis realitat.

Va ser al cap d’uns anys que es va traslladar a Sant Celoni amb el seu marit, on va descobrir la llibreria Els quatre gats com a clienta habitual i més tard, l’any 1983 va agafar el relleu com a propietària de la llibreria.

Tot i no tenir molt clar en l’aventura en la qual s’embarcava, va remar i tirar endavant amb molta il·lusió i empenta per fer d’aquesta petita llibreria un lloc on acollir a tota mena de lectors i aficionats a la lectura. Va ser l’any 2000 quan va fer el canvi de local per transformar aquella petita llibreria en una de les més grans del Baix Montseny.

Al llarg de tots els seus anys com a llibretera ha acollit a autors locals, presentacions de llibres, ha preparat el Sant Jordi amb entusiasme, i és que el seu esforç constant i la seva fascinació en l’àmbit literari han fet de la Maria Emilia i de la llibreria Els quatre gats un lloc on sentir-se acollit i com a casa.

Després de tants anys dedicant la seva vida a la llibreria, recentment s’ha jubilat, això si, la Emilia continua sent la mateixa persona aficionada a la literatura, amb la qual et pots trobar pel carrer i parlar de llibres perquè amb el seu tarannà continua inspirant a tothom i també als seus tres nets la passió per la lectura.

  

Maria Teresa Calabús, Llibreria El Cucut, Torroella de Montgrí

La Maria Teresa Calabús va néixer en un mas de Torroella de Montgrí. Anaven passant les temporades: la de l’oliva, la de la vinya, la de les pomes… i pensava que les vacances eren com les de Thomas Mann a La muntanya màgica, per refer-se. Va començar a llegir perquè diu que s’avorria. Ara fa 35 anys va llogar amb la seva germana una botiga que es traspassava. Li van posar El Cucut perquè és un nom fàcil de dir, perquè no té cap lletra que costi de pronunciar, per homenatjar la revista satírica de principis del segle passat, i perquè un dia, tornant de Bellcaire, van sentir cantar una puput –encara que no sigui el mateix ocell-.

Llegir li agrada tant que d’ençà de fa 35 anys s’hi dedica tres hores cada dia, per gust, per goig i perquè una llibretera ha de poder prescriure, no es pot refiar del que diuen els editors, ni del que s’escriu als diaris. Cal tenir un criteri. Diu que hi ha persones que no han trobat el seu llibre i que és per això que no llegeixen. Diu que la mainada ha de poder triar els llibres que vol. També diu que al lector no se’l pot jutjar mai i que, quan llegeixes una obra, has de pensar a quin lector s’adreça, a qui agradarà. Per a ella un clàssic “és aquella obra molt bona, escrita amb una aparent senzillesa, que tant pot llegir una persona poc lectora com un literat”.

En aquests 35 anys ha acompanyat Torroella amb un aparador ple de llibres en el pas de vila pagesa a la vila d’ara. Va posar la vila natal en portada als diaris i a la televisió quan va començar a fer el Berenar literari més multitudinari de Catalunya i de més enllà, una idea per celebrar els 25 anys que va anar creixent fins que va arribar la Pandèmia. Torroella li va atorgar la Medalla del Montgrí el 2019 per la seva tasca cultural.

Com a filla de pagesos, la Maria Teresa toca molt de peus a terra. Hi toca tant que, quan un editor té dubtes sobre una publicació, hi va tot seguit a demanar-li parer. Amb la mirada i amb el somriure de seguida sabràs si li fa el pes o si no. Diu el que pensa, sense embuts ni artificis.

Una bona llibreria, una bona llibretera eleva el nivell d’un poble, d’una vila o d’una ciutat i la Maria Teresa ho ha fet.

 

Rosa Cubeles, de  Llibreria La 2 de Viladrich, de Tortosa (pendent llibretera)

Nascuda un 13 de setembre a Nonasp, municipi de la comarca de La Franja de Ponent, fa més de 48 anys que és dedica al món del llibre, a la ciutat on va créixer, Tortosa.

La Rosa ha expressat moltes vegades que treballa a un dels millors llocs del món on es pot passar el temps, envoltada de llibres, de saber, de cultura, d’històries, de somnis… i encara que ella no va escollir aquesta vida, la llibreria la va triar a ella i es considera molt afortunada.

Com ella diu, la llibreria és, essencialment, dona. És dona perquè se’n sent i perquè s’identifica amb els valors feministes i rebutja la visió masclista predominant d’una societat que menysté la meitat de les persones que la formen.

Si ha arribat fins aquí, si la llibreria Viladrich persisteix després de més de dos segles i mig, només pot ser perquè generació darrera generació, cadascuna de les persones que l’han portat han sabut adaptar-se als canvis i se l’han estimat.  És tot un mèrit d’haver-se mantingut viva, d’una manera o una altra, a un lloc o a un altre, amb uns propietaris o uns altres, però tots amb les mateixes ganes que ho ha fet la Rosa.

Molt aviat, però, te previst jubilar-se cercant un temps lliure, una tranquil·litat i un descans més que merescuts.

 

Montsant Fonts, de la Llibreria Gaudí, de Reus

Podríem dir que la Montsant és filla de la llibreria perquè totes dues van néixer l’any 1965, un moment en què delirosos de llengua i cultura catalanes al cap d’aquells anys tan foscos, la ciutat necessitava un punt de referència i de trobada al voltant dels llibres i l’activisme.

La llibreria va ser a les mans de l’Isidre Fonts i la Maria Pallach fins que dues de les seves filles se’n van fer càrrec, l’Arantzazu i la Montsant.

La Montsant és una llibretera pacient i que s’explica als clients i lectors amb el que cal per saber si escollim bé. La veritat és que sempre hi és i això ja diu el seu compromís amb la llibreria i amb les persones que hi entrem.

Sempre ha participat amb molta implicació en la diada de Sant Jordi i en moviments de cultura popular de la ciutat. És membre fundadora de l’entitat local Carrutxa dedicada a la recerca i l’estudi d’aquesta disciplina.

La Montsant, doncs, no va crear la llibreria sinó que d’alguna manera l’ha heretat i la fa viure com sempre, amb la continuïtat que necessita, cosa difícil en uns moments en què les coses són tan efímeres. Ella representa la continuïtat i l’estimació pels llibres i per la literatura local i, per això, molta gent ens hi sentim tan còmodes.

 

Teresa Roca, de la Llibreria la Baldufa, de Montblanc

La M. Teresa Roca Cendra estudiava psicologia i treballava en el camp vinícola a Tarragona quan es va il·lusionar, amb l’amiga Glòria Pallissó, a obrir La Baldufa, una botiga de joguines de fusta al seu poble natal, Montblanc. Corria el 1979, van muntar tallers de manualitats i la botiga va esdevenir un niu de creativitat. Dos anys després, van decidir que el niu també havia d’acollir llibres i revistes.

Començava, així, l’ofici de llibretera que va continuar en solitari i que fa 41 anys que exerceix amb la passió de qui estima la lectura, però també de qui ven material escolar, jocs didàctics, diaris i revistes que l’obliguen a obrir set dies a la setmana, i a més organitza actes, serveix comandes a pobles de la comarca que no tenen llibreria, va colgada d’albarans i no dona l’abast a buidar caixes.

Un no parar que s’atura en el moment en què despatxa un llibre o un llapis i, malgrat les cues, els embolica amb el bon conversar que fa aturar les presses, perquè La Baldufa també ha esdevingut un punt de trobada del poble.

Darrerament, les converses giren al voltant de la jubilació. Somriu: la llibreria es queda a la família, no serà un traspàs dolorós. I li brillen els ulls: tindrà temps per fer d’àvia i temps per llegir.

L’enhorabona!

 

Francesc Sabaté, de la Llibreria Cinta, de Terrassa

El Cesc: professional, atent, company amb majúscules, simpàtic, servicial, rialler, positiu, sempre disposat a ajudar, a donar un cop de mà, a facilitar, a l’entesa, a trobar solució a tot per complicat que sembli…

Per això no és d’estranyar que pregunteu a qui pregunteu del sector que l’hagin tractat: clients, proveïdors, comercials, editors, llibreters, companys… tots ells sense cap mena de dubte imprimeixin un somriure al seu rostre i només puguin dir coses maques i amables de la seva persona.

Un gran professional, un gran company, un gran amic, que estima i es fa estimar.

Moltes gràcies per tots aquests anys de constant dedicació i per ser tant normal, tant transparent, tant proper i tant autèntic !