La Constança, una investigadora d’història de l’art, segueix la pista d’un quadre de Van Gogh desaparegut el 1945, entre altres recerques. A banda de l’art, la seva altra passió és la música, i en una conferència sobre òpera coincideix amb en Marçal, un paradista d’un mercat municipal i aficionat dels éssers fabulosos vinculats a la natura. Tots dos comencen a veure’s per l’atracció mútua i la complicitat que senten, però la Constança, que és vídua i acaba de trencar amb un amant molt més jove que ella, viu una episodi que farà que la vida se li capgiri i se senti més indefensa i vulnerable que mai.

«Cada cop que parlava amb la fi lla, la Constança no podia evitar de veure-hi el retrat del seu marit, físicament i sobretot de caràcter. Aquella personalitat forta, aquelles ganes, per a ella exagerades, de menjar-se el món, una ambició que convertia en secundaris tots els propòsits dels altres. L’únic que la Constança esperava era que la Martina no li foradés l’ànima. Tal com havia fet el seu home, que un dia se’n va anar a un congrés a Itàlia i va tornar dins un taüt».