Premi Just M. Casero 2024

Un lloro de guix que arrenca orelles, un discurs que no engega, un accident a l’obra que genera una empatia inesperada o les tribulacions de la mare més odiada de l’institut són alguns dels fils que s’entrecreuen fins a formar un entramat vital unitari on conflueixen solitud, aprenentatge i desig. En un entorn urbà popular i proper que serveix d’escenari als personatges, la imaginació, la ironia i la compassió són la guia per afrontar una quotidianitat que sovint es mostra banal.

Elisabet Jané va néixer a Sabadell. És llicenciada en Filologia Catalana i treballa de professora de secundària a l’ensenyament públic. És coautora de manuals de text de llengua i literatura catalanes per al batxillerat. Ha publicat la novel·la Senyores (2019) i el recull de contes Afonies. Narradora a la recerca de veus (II Premi Vila de la Sénia, 2024).

Està decidida a persistir en un present imperfecte amb el suport d’amistats, lectures i un lloro.